CARTA OBERTA ALS “MEUS” SÈNIORS
Benvolguts companys:
Ja fa molts dies que volia fer-vos esment de la decisió que vaig prendre de deixar d’assolir les funcions de Delegat de Sèniors e l’FCPP/ACPP.
Penso que no és bo restar massa temps en els càrrecs, encara que aquests siguin modestos, com en el meu cas.
Crec també en la renovació, en l’entrada d’aire fresc i de noves idees i això, en el nostre col·lectiu es doblement important.
En el seu moment vaig expressar al nostre President la meva voluntat de traspassar aquesta responsabilitat i va tenir l’amabilitat d’acceptar-ho.
Hem
fet, doncs, el que se’n diu un “traspàs de poders” en la persona de l’
L’Ernest és una persona entusiasta i molt preparada i sobre tot, forma part de la “new generation” dels sèniors catalans; els seus 55 anys li donen un ascendent indubtable sobre les noves generacions sèniors que arriben cada any i podrà aportar aquesta frescor d’idees de la que us parlava al principi.
No
deixo del tot, però, la meva vinculació amb l’FCPP/ACPP ja que seguiré estant a
Aquests deu anys que he gaudit de la vostra companyia –com passa el temps!!!- han estat realment molt interessants. He aprés de tots vosaltres i he viscut en primera persona molts moments de veritable camaraderia i de bon ambient...dels petits disgustos ja no me’n recordo.
Tinc la temptació de deixar-me portar pels records però no vull que diguin que els sèniors sempre acabem explicant “batalletes”.
Deixeu-me dir, però, que hem passat molt bons moments junts , he tingut el goig de compartir amb vosaltres, sortides a diferents llocs del mon, i sempre hem deixat l’emprempta d’un fair play pel que us haig de donar les gràcies.
Us puc assegurar que la “marca” Sèniors - Catalunya avui és coneguda i respectada arreu.
He procurat sempre que el nostre col·lectiu hagi estat considerat dins dels nostres organismes (FEDERACIÓ, FIPPA i EPPA) amb la importància que té i en el terreny esportiu, he tingut la sort de ser coetani de sèniors emprenedors i valents que, no tan sols han creat Clubs específics de sèniors sino que han desenvolupat competicions que avui omplen els camps molts dies feiners. D’ells és el mèrit.
Ens seguirem veient pels nostres camps, barallant-nos amb els “pars” i amb els “bogies”, espero que per uns quants anys.
Gràcies a tots!
Francesc
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||